Un estudi realitzat per professionals del Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari apunta que la presència de RNA del virus del Zika al sèrum matern de forma prolongada pot ser un indicador d'infecció del fetus. Un fet que, a la vegada, pot jugar un rol important en la presència continuada del virus a la mare. El treball, liderat per la Dra. Anna Suy, metge adjunta de la Unitat d'Infeccions Perinatals del Servei d'Obstetrícia Vall d'Hebron i una de les investigadores principals del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el publica la revista New England Journal of Medicine.

La recerca se centra en el cas d'una dona embarassada, infectada a un dels països d'Amèrica del Sud afectats per l'epidèmica del virus Zika durant la setmana 9 de gestació. Va patir una erupció al tronc i extremitats, i va donar positiu per Zika a les mostres de sèrum PCR RNA virus Zika. El positiu es va mantenir durant 89 dies, és a dir 107 dies després de l'inici dels símptomes, a la setmana 29 de gestació. Les proves a orina, vagina i endocèrvix van donar negatiu.

Les proves ecogràfiques realitzades a la setmana 12 i 15 de gestació no van revelar anormalitats al fetus. En canvi, les neurosonografies realitzades a partir de la setmana 20, sí que van mostrar problemes en el seu desenvolupament cerebral. Aquests indicis es van confirmar a través de les proves de ressonància magnètica realitzades. El fetus no presentava altres anormalitats. Les proves de PCR RNA virus Zika al líquid amniòtic van donar positiu. De fet, la càrrega viral a la mostra de líquid amniòtic era més alta que la carrega viral al sèrum de la mare.

El part es va realitzar la setmana 37 d'embaràs. En aquest moment, les proves de PCR al sèrum matern, orina, fluid amniòtic, placenta, membranes i cordó umbilical eren negatives. El nadó, que presentava microcefàlia, també va donar negatiu a totes les proves realitzades.

Retroalimentació entre la placenta i la mare

Els signants de l’estudi apunten que les dades obtingudes confirmen estudis anteriors que indicaven la possibilitat que la presència continuada del virus del Zika a la sang de la mare es pot atribuir a la seva replicació al fetus o a la placenta. Per fer-ho, es basen en tres aspectes. En primer lloc, el fet que la càrrega viral al líquid amniòtic fos superior a la del sèrum matern. En segon lloc, a què la presència del virus es mantingués estable a la sang de la mare durant 14 setmanes per després baixar de forma sobtada i no progressiva, i, finalment, a la presència a la sang a la vegada d’anticossos neutralitzats i RNA viral. A la vegada, un altre indicador és que no es va detectar RNA del virus a l’orina de la mare, de forma contrària a l’indicat per la literatura existent.

Per últim, els autors sospiten que els resultats negatius a les proves de PCR del nadó indiquen que la infecció es va produir durant la vida prenatal, per tant és possible que el sistema immunitari estigués capacitat per desenvolupar anticossos del Zika abans del naixement.

Els participants a l’estudi són la Dra. Anna Suy, la Dra. Elena Sulleiro, del Servei de Microbiologia, la Dra. Carlota Rodó, del Servei d’Obstetrícia, la Dra. Élida Vázquez, cap del Servei de Radiologia Pediàtrica, la Dra. Cristina Bocanegra i el Dr. Israel Molina, del Servei de Malalties Infeccioses i PROSICS, la Dra. Juliana Esperalba, del Servei de Microbiologia, la Dra. Paz Sánchez-Seco, del Centro Nacional de Microbiología, el Dr. Hèctor Boix, del Servei de Neonatologia, el Dr. Tomàs Pumarola, cap del Servei de Microbiologia, i la Dra. Elena Carreras, cap del Servei d’Obstetrícia.