Espero que els votants de la CUP, amb tot el respecte que em mereixen, s’hagin adonat a qui han fet confiança amb el seu vot; la plana major de la CUP vol mamar de la mamella de la Generalitat, però no vol assumir responsabilitats de govern; exerceix la política que la feina l’han de fer els altres, ells hi volen posar el planter però la feina i el cultiu, a càrrec d’altres, però sí participar dels fruits; aquesta política no la podem alimentar a Catalunya, Catalunya necessita gent treballadora i no socis beneficiaris, els socis han de ser protectors i cooperatius. La coherència que manifesta la CUP s’hauria reflectit en la seva abstenció de vuit diputats i en dos vots afirmatius, i tothom hauria admès i entès la seva radicalitat, però ara ningú entén el perquè de tanta radicalitat, que sembla una revenja, per obligar Junts pel Sí al xantatge del radicalisme que fins i tot inclou la supèrbia.
Costa d’entendre que es lluiti per la independència i es negui la presidència a qui té el suport de 62 escons del Parlament, ho ha sacrificat tot, fins i tot la coalició de vint-i-cinc anys amb UDC, per portar Catalunya a un nou estat independent d’Europa, argumentant complicitat amb el clan Pujol per la seva relació política durant molts anys, però que de moment, tot i haver-li buscat les pessigolles, encara no està imputat en cap procés judicial per corrupció, ans al contrari, l’han imputat per posar les urnes a disposició dels catalans perquè poguessin exercir el seu dret a votar el 9-N de 2014.
El Sr. Mas no ha de fer cap més pas enrere per al proper dia que s’hagi d’enfrontar a la seva investidura com a president de la Generalitat, ha de lluitar perquè el vot sigui secret, de manera que tothom pugui expressar el seu pensament amb tota llibertat i sense témer que la cúpula de la seva camada pugui prendre represàlies, que de ben segur que la disciplina de vot és la culpable que en aquests moments encara no tinguem president de la Generalitat; si això no és possible, cal convocar eleccions i peti com peti, i si a la cúpula de la CUP els dol, que s’hi posin fulles com haurem de fer tots, però estic convençut que no tornaran a tenir deu escons, perquè els ciutadans ja han vist quin peu calcen.