El pollastre que s’ha de muntar a criteri del Sr. Baños pot tenir unes conseqüències fatals, si s’arriba a haver de convocar noves eleccions; al pollastre del Sr. Baños, li ha crescut la cresta i s’ha fet gran, gràcies a la feble i escassa intel·ligència del PSC, que no sap com caminar sense la crossa del PSOE i que agreix que li marqui la ruta, i la desfeta d’UDC, que Duran i Lleida vol intentar recuperar, en contra del procés d’independència, ara que molts dels puntals ferms ja han marxat.
Senyors de la CUP, teniu la banya al forat i la vostra ceguesa i el vostre egoisme no us permeten veure més enllà del nas, enfosqueixen la intel·ligència per fer un pas enrere per treure la banya del forat; Mas ha de ser el president del govern de la Generalitat de Catalunya amb independència o sense, i això la CUP no ho pot evitar només argumentant atribuir-li responsabilitats en el comportament d’altres polítics, abrigats sota la capa dels Pujol, pel fet d’haver sigut l’hereu de Jordi Pujol a la cadira grossa de la Generalitat de Catalunya, sense tenir en compte que el govern central, des que no rep el suport del govern català, s’ha aferrat a la política del no per a Catalunya, i aquesta és la mare dels ous; hem de caminar sols i amb el cap ben alt, qui no vulgui prendre part en la lluita està en el seu dret, i serà un català més com tots els altres; a Catalunya hi cap tothom de bé, no hi té cabuda la intransigència i la rancúnia, com tampoc el terrorisme, volem un país sa i net, noble, treballador i respectuós, però també volem un país intel·ligent, ric i solidari, i perquè Catalunya sigui aquest país només ho aconseguirem si com més catalans millor empenyem el carro que ja va proveït dels millors arguments i de la millor matèria primera, que és la voluntat i l’esperança de gaudir d’un benestar que faci feliç a tothom.
Junts pel Sí , d’abans de les eleccions, vol Mas com a president, ha aconseguit 62 escons; no té cap sentit renunciar a la presidència per amenaces d’una formació amb 10 escons i amb abús de poder i egoisme, amb un marcat afany d’intencions anticapitalistes, que de ben segur, arribat el moment, quedaria aigualit per tal de conservar la cadira.