Els resultats del passat referèndum de l'1-O van deixar palès un fet que ja s'entreveia des de fa anys amb els resultats electorals a la mà: la Vall d'Aran no és territori d'estelades. En concret, la comarca pirinenca va ser la que menys participació va tenir diumenge passat, amb una xifra que no va arribar al 25%.

Aquesta dada, segons el diputat al Parlament per Ciutadans, Javier Rivas, no és gens sorprenent. En aquest sentit, Rivas, resident des de petit al territori aranès, recorda que en les eleccions catalanes celebrades el 27 de setembre de 2015 ja es va reflectir el paisatge polític de la zona: la seva formació va ser la segona més votada (24,21%) darrere de Junts pel Sí (24,72%), mentre que els vots als partits constitucionalistes van suposar un 70%. "La Vall d'Aran ja ha dit de manera alta i clara que de l'independentisme no en vol saber absolutament res. Ara mateix això és com el Titanic, si s'enfonsa el vaixell nosaltres també hi som, i si això continua hi haurà una diàspora de pobles, el primer probablement serà la Vall d'Aran", diu Rivas.

"La independència no existirà. Una cosa és que la proclamin, i una altra es que sigui reconeguda per tercers", explica Rivas abans d'afegir que el mal "ja està fet". "Ara queda per veure fins a quin punt es pot fer més mal". D'altra banda, el parlamentari afegeix que la jornada de l'1-O es va viure amb "tranquil·litat", malgrat que critica l'actuació dels Mossos d'Esquadra, que segons el seu parer "no van fer res per evitar el tancament dels col·legis electorals".

Context excepcional

La singularitat de la Vall d'Aran ha estat reconeguda a totes bandes. En aquest sentit, la comarca, formada per 33 pobles amb idioma i identitat propis, està governada per una autonomia delegada per la Generalitat de Catalunya. Dit d'una altra manera, en aquests moments és una autonomia dins d'una autonomia.

Aquest context podria canviar amb una suposada independència catalana. Els motius que justifiquen aquesta opció els trobem dos anys enrere, quan els governs català i espanyol van acordar un règim especial per a la Vall d'Aran a través del qual s'aprovava la condició de llengua preferent de l'aranès, la seva condició de territori únic i, sobretot, el dret del poble -uns 10.000 habitants aproximadament- a decidir el seu futur.

L'acord entre la Generalitat i l'Executiu espanyol va ser ràpid i sense esculls, i van convertir la comarca catalana en l'únic territori amb capacitat per escollir el seu rumb. De fet, així ho demostra la primera de les Disposicions de la Llei d'Aran, que diu així: "El Parlament de Catalunya reconeix el dret del poble aranès a decidir el seu futur".

Font: Gironanoticies.com