Ahir dimarts 28 de febrer l'Ateneu de Madrid va ser l'escenari del segon acte del cicle de conferències 'Cataluña en la encrucijada' organitzat per la mateixa institució cultural. El protagonisme va recaure en el vessant constitucional, aspecte que va comptar, en una sala d'actes amb un centenar d'espectadors, amb la participació de dos catedràtics de dret constitucional: Enoch Albertí, professor de la Universitat de Barcelona, i Javier García Roca, funcionari de la Universitat Complutense de Madrid.

Moderat per Ángel Luis Alonso, organitzador del cicle, i amb l'absència de la coordinadora de l'ANC a Madrid, Belén Murillo, qui sí va assistir en el passat esdeveniment del 2 de febrer, l'acte es va iniciar amb una breu presentació de les teories d'Albertí, que va subratllar la "greu crisi constitucional que afecta l'Estat espanyol i a altres principis del 78".

El catedràtic català va recordar que dues terceres parts de les forces parlamentàries s'inclinen a favor del dret a decidir, i també va apuntar que hi ha 72 escons al Parlament ocupats per diputats favorables a un nou estat i que un total de 787 municipis són partidaris de la independència. Tot això ho va puntualitzar per justificar el context actual: "No és una cosa passatgera, procedeix d'un moviment de fons". En aquest sentit, Albertí va opinar que l'auge separatista es va originar amb el fracàs de la reforma de l'Estatut el 2006, encara que la gota que va fer vessar el got va ser, segons la seva opinió, la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que va invalidar el que s'havia signat. "Des d'aleshores Madrid no ha proposat cap remei a una situació agònica", va afegir.

Per concloure la seva primera intervenció, el professor de la UB va manifestar que l'única solució per curar la crisi institucional que afecta "tot el sistema autonòmic" és "una consulta sobre el futur polític", una mesura que xoca, va recordar, amb l'oposició del Tribunal Constitucional.

Per la seva banda, García Roca va començar la seva explicació definint el paradigma actual com "una cruïlla de camins que no porten enlloc". El catedràtic, que va ressaltar que la independència és "anacrònica i fora de la història", va precisar que el més important és "recuperar el sentit comú previ al 2006" perquè, va dir, "una sentència no justifica la divisió d'una nació".

El constitucionalista va continuar la seva tesi afegint que els problemes que viu l'Estat a dia d'avui són els típics "d'un Estat federal", molts dels quals reflectits en els 46 punts que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va presentar al Govern. Segons García Roca, abordar les qüestions reflectides per Puigdemont ajudaria a rebaixar, "i molt", el percentatge d'aquells que es declaren independentistes.

El professor madrileny va acabar la seva exposició afegint que des del prisma internacional de la Unió Europeu no s'acceptaria una acció unilateral i tampoc un referèndum d'escissió, cosa que provocaria, va subratllar, que Catalunya sortís immediatament del sistema comunitari. Segons la seva opinió, el més sensat "és canviar el marc per sense fer perillar els fonamentes democràtics".

Dret a decidir: l'essència de tot o un eslògan?
La segona part de l'acte va servir perquè els convidats contestessin preguntes específiques. Així, sobre les causes de la situació actual, Albertí va focalitzar la seva teoria en "el fracàs del sistema autonòmic de l'any 1978", afegint que l'acceptació de l'Estatut del 2006 hagués canviat les coses. "La Constitució no està escrita en pedra, es pot canviar", va explicar l'acadèmic davant d'un García Roca que, per la seva banda, va opinar que l'error més greu va ser el de "no oferir cap altra alternativa". El catedràtic de la Complutense va incidir que l'error principal el van cometre els pares constituents en plantejar a la magna carta l'eventual divisió d'Espanya, però va afegir que, al seu parer, l'estat autonòmic no ha fracassat malgrat evidenciar l'existència d' "alguns problemes".

També va ser fructífer l'encreuament d'opinions referents al dret a decidir. En aquest sentit, Albertí va destacar la importància al dret a ser consultat, que va definir com la "qüestió de fons i l'essència del problema", mentre que García Roca ho va detallar com un "eslògan, un producte de màrqueting" i un aspecte completament aliè a l'autodeterminació. Aquest últim també va recordar que incomplir les lleis resulta "un veritable disbarat, especialment si es fa amb intenció de desafiar la justícia".

Referent a Catalunya i al seu valor com a nació, Albertí va exposar que tot depèn "del que estableix la llei". "Què pot fer en un estat democràtic, i Espanya ho és, quan una minoria nacional mai podrà convertir-se en majoria?", es va preguntar abans d'exposar els casos de Baviera o el Vèneto. Per la seva banda, García Roca va considerar que Espanya pot ser considerada una "nació de nacions" en un context d'altruisme recíproc i únicament des del prisma cultural.

Finalment, els dos conferenciants van parlar de la possibilitat de dissociar el principi democràtic del de la legalitat. Sobre aquest tema, Albertí va comentar que ens trobem davant d'una "falsa contraposició" ja que, segons la seva opinió, la legalitat sempre és democràtica, però això no resol tots els conflictes. "En termes polítics l'única solució al dilema consisteix a pactar i negociar", va comentar l'acadèmic.

A la recta final de l'acte, el públic va tenir l'oportunitat de formular preguntes als dos protagonistes, un context en el qual García Roca va assenyalar que el Govern de la Generalitat "no té cap interès en pactar".