Colau presenta al sector immobiliari la nova agenda política d'habitatge i rehabilitació

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet aquesta tarda la ponència d'obertura de la XVI trobada anual del sector immobiliari d'Esade Alumni, on ha presentat la nova agenda política de Barcelona en matèria d'habitatge i rehabilitació. "Si no volem que es tornin a repetir els errors del passat, hem de treballar junts fomentant les bones pràctiques i avançant cap a un canvi de model", ha dit davant prop de 200 representants del sector durant una intervenció que ha servit per deixar clara l'aposta municipal en la defensa del dret a l'habitatge. Barcelona disposa d'uns 684.000 habitatges principals, dels quals 280.000 són de lloguer, el que representa un 30% de l'estoc total, una xifra inferior a la mitjana de les ciutats europees, però superior respecte de les ciutats de l'Estat espanyol, on la immensa majoria del mercat és de propietat. L'augment de les desigualtats, les creixents situacions d'exclusió de vulnerabilitat residencial i la inexistència d'un parc públic d'habitatge de lloguer han fet que Barcelona es trobi en una situació d'emergència habitacional que deteriora les condicions de vida de la gent, la qual cosa obliga als poders públics a donar-hi una resposta "contundent i urgent".

"L'accés a l'habitatge no afecta únicament a la població més afectada per la crisi. El desmesurat increment de preus del mercat de lloguer està suposant una barrera per accedir a un habitatge per part de les classes mitjanes", ha alertat Colau, que ha recordat que durant el 2015 el preu del lloguer ha augmentat un 15%, i tot fa pensar que la tendència continuarà creixent al llarg d'aquest any. "Els preus pugen i els salaris estan estancats. Tot apunta a una bombolla que pot tenir conseqüències greus per la cohesió social i territorial de la ciutat, com ara l'expulsió residencial de les famílies que no poden afrontar la pujada de preus", ha advertit. I ha assenyalat també com a repte social que cal abordar l'envelliment de la ciutat: en els propers anys un terç dels barcelonins i barcelonines tindran més de 65 anys, molts dels quals presentaran necessitats habitacionals especials, fet que planteja la necessitat d'augmentar els habitatges adaptats a la gent gran i incentivar altres estratègies en paral·lel, com ara cooperatives.

Els pisos buits són un altre gran repte que cal afrontar. "La mobilització d'habitatge buit suposa una primera mesura per la creació d'un parc d'habitatge social i assequible", ha manifestat Colau, que ha aprofitat la trobada amb el sector per explicar el gir en les polítiques d'habitatge per fer front als reptes relacionats amb la vulnerabilitat residencial, l'envelliment demogràfic, l'increment de preus de lloguer i la problemàtica d'habitatges buits.

La nova agenda política en matèria d'habitatge se sustenta a través de 4 pilars bàsics:

- Fer front a l'emergència habitacional. L'objectiu principal és prevenir i aturar els llançaments. El Consorci d'Habitatge ha fet una reserva de 80 milions en quatre anys per incrementar els ajuts al pagament de lloguer i el reforç de la mediació, amb la creació de la nova unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER). Es preveu el reforç de la xarxa assistencial social, la negociació amb les entitats financeres per rescatar habitatges en mans dels bancs per posar-los a lloguer social, la negociació prèvia amb jutges i procuradors per fer front a situacions de llançaments i la coordinació amb la resta de serveis municipals per donar una resposta integral a les persones afectades.

- Parc públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. L'Ajuntament ha fet una provisió de 250 milions en quatre anys per avançar decididament en aquest objectiu, com mai s'havia fet. Actualment el parc d'habitatge protegit de lloguer a Barcelona representa un 1,5% del total, a molta distància de la mitjana europea, que és del 15%. L'objectiu és incrementar la producció d'habitatge per part de tots els operadors, tant públics com privats i socials, per construir 1.250 habitatges cada any. Aquesta estratègia, però, necessita també complicitat metropolitana, i s'hi està treballant, amb la creació d'un nou operador metropolità d'habitatge de lloguer. El nou Govern municipal s'ha marcat la fita de construir 4.000 habitatges aquest mandat, amb l'objectiu d'augmentar el parc fins a l'1,80%.

- Foment de la rehabilitació. És una de les principals línies de treball per millorar la funcionalitat i accessibilitat habitacional i millorar l'eficiència energètica dels habitatges, a més de representar un nou nínxol d'ocupació. El canvi de model preveu una reserva de 80 milions en 4 anys per impulsar iniciatives de rehabilitació energètica i adaptació d'habitatges, lligat també amb el Pla de Barris i els plans d'ocupació, pels quals hi ha una previsió d'inversió de 100 milions en els propers quatre anys.

- Promoció de noves formés d'accés i gestió de l'habitatge assequible. Fins ara, els models de producció d'habitatge a Catalunya es trobaven reduïts a dos agents principals: el mercat i l'Estat. Seguint les polítiques que ja estan desenvolupant altres països europeus, Barcelona fa també una aposta per diversificar la producció d'habitatge assequible, amb noves formes de tinença i sistemes de col·laboració amb entitats financeres. S'han previst 50 milions en 4 anys per generar 500 habitatges sota diferents formes cooperatives, per exemple a través de promotors sense ànim de lucre o amb ànim de lucre limitat que estiguin interessats a gestionar a llarg termini parcs de lloguer. També s'estudien models com el Housing Association del Regne Unit.

La nova agenda política en matèria d'habitatge suposa un paquet de despesa pública al voltant dels 500 milions d'euros, fet que constata la prioritat del Govern municipal en aquesta matèria. L'alcaldessa, però, no ha amagat que l'emergència habitacional a Barcelona és molt gran, perquè la ciutat necessita 100.000 habitatges de lloguer a preus inferiors als del mercat, i encara s'està lluny d'aconseguir aquest objectiu.

"Per primera vegada, Barcelona està posant unes bases sòlides per la creació d'un servei públic d'habitatge, que no existia a la nostra cituat", ha defensat Colau, que ha insistit en la necessitat d'explorar mecanismes de control del preu de lloguer per evitar bombolles especulatives, tal i com ja estan fent ciutats com Berlín o París.

"Fa un any que som al Govern i estem demostrant que les polítiques no només es poden fer diferents, sinó que també es poden fer millor, i que és possible combinar prosperitat i cohesió social, treballant de forma proactiva des de l'Ajuntament. L'habitatge ha ser concebut prioritàriament com un dret, i no com un bé especulatiu", ha conclòs Colau.