|
|
El BIST és una iniciativa científica de sis centres de recerca d'excel·lència de Catalunya units amb l'objectiu d'incrementar el treball conjunt per construir un projecte científic comú
Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària "la Caixa" i vicepresident del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST); Andreu Mas-Colell, president del BIST, i Montserrat Vendrell, directora general de la mateixa entitat, han presentat avui al Palau Macaya de l'Obra Social "la Caixa" alguns dels àmbits de recerca que el BIST vol impulsar els propers anys.
El BIST és una iniciativa científica de sis centres de recerca d'excel·lència de Catalunya units amb l'objectiu d'incrementar el treball conjunt per construir un projecte científic comú. La seva força es basa en el potencial de les capacitats de recerca d'aquests sis centres, i compta amb l'impuls de la Fundació Bancària "la Caixa", entre altres entitats, per promoure projectes multidisciplinaris capdavanters.
El director general de la Fundació Bancària "la Caixa" i vicepresident del BIST, Jaume Giró, ha afirmat: «Impulsar projectes de recerca que prefiguren la ciència de futur és una de les prioritats de l'Obra Social "la Caixa". Fa més de vint anys que donem suport a aquest tipus d'iniciatives perquè estem convençuts que són un motor de progrés social i econòmic de la societat. La col·laboració entre els sis centres d'excel·lència que conformen el BIST és clau per esdevenir referents internacionals en la ciència del futur». Així mateix, el president del BIST, Andreu Mas-Colell, ha manifestat: «El BIST reuneix científics de primera línia internacional en les seves disciplines. A partir d'aquí volem construir un projecte multidisciplinari conjunt que, en un termini aproximat de deu anys, permeti situar el BIST entre institucions de referència internacionals, tot mantenint la personalitat de cada centre».
La multidisciplinarietat en recerca és clau
Els reptes que afrontem avui en dia com a societat són complexos i multifactorials. L'especialització que requereixen els avenços científics contrasta amb la necessitat de cercar transversalitats: de la genòmica a la fotònica, de la nanotecnologia a la biologia química. El projecte científic que vol construir el BIST es basa en la cerca d'aquestes complementarietats i interdisciplinarietats, no solament per impulsar la generació de projectes innovadors, sinó també per oferir l'entorn més competitiu per a la formació de científics.
Les dades massives, la biologia química, la microscòpia de superresolució i el grafè són només quatre exemples d'iniciatives multidisciplinàries que el BIST impulsarà durant els propers anys.
Segons Montserrat Vendrell, directora general del BIST, «potenciar la interacció entre els diferents àmbits del coneixement és clau per a qualsevol institució de recerca, i requereix un entorn que estimuli aquestes col·laboracions. L'especialització ha de conviure amb la multidisciplinarietat per impulsar projectes innovadors i també per formar els científics que ens demana la societat».
Alguns eixos de recerca que es volen impulsar des del BIST
Una oportunitat en el camp de les dades massives (big data)
Una necessitat comuna dels científics de diferents camps és la d'analitzar dades per produir coneixement. A partir de la combinació de dades d'orígens diversos, els investigadors poden analitzar i formular prediccions sobre el futur d'un sistema. La quantitat de dades al seu abast, cada vegada més gran, genera el repte d'aconseguir desplegar noves eines informàtiques útils per treballar de manera eficient.
Les plataformes d'anàlisi de dades i codis amb llenguatges de programació i coneixements específics són essencials per obtenir solucions a les creixents necessitats de l'anàlisi científica. El BIST es troba en molt bona posició per desenvolupar plataformes informàtiques per a la gestió de dades massives, incorporant, amb rapidesa i eficàcia, els nous avenços tecnològics. A curt termini, el Port d'Informació Científica (PIC) que gestiona l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) posa la seva experiència en la gestió de dades científiques al servei dels centres BIST, i serà clau la forta col·laboració existent entre els centres del BIST i el BSC (Barcelona Supercomputing Center).
Microscòpia de superresolució
Obtenir informació sobre els materials i les entitats biològiques a nivell nanomètric i molecular és de gran importància per a la recerca actual de frontera (als límits del coneixement de què disposem).
Bona part del nostre coneixement sobre els processos biològics, químics i físics es deu a la nostra capacitat per visualitzar-los des del seu mateix origen, incloent-hi la seva observació a nivell cel·lular, molecular, atòmic o quàntic. La microscòpia ha permès veure diferents estructures, òrgans, teixits, cèl·lules, molècules i, fins i tot, àtoms individuals, però les tècniques convencionals no permeten arribar a una resolució amb la qual es puguin visualitzar les estructures subcel·lulars in vivo, o amb què es pugui accedir a les propietats electròniques, òptiques o químiques in situ d'estructures nanomètriques.
En els últims anys, s'han desenvolupat tècniques òptiques molt potents que permeten l'observació amb un grau de resolució sense precedents. Ara és possible, per exemple, visualitzar in vivo, per primer cop, processos d'una importància cabdal per estudiar l'origen de malalties a escala subcel·lular i molecular, o per poder entendre la relació entre estructura i propietats físiques o químiques de les molècules i materials.
Els instituts del BIST disposen de tecnologies mundialment punteres en aquestes temàtiques. En el cas de la microscòpia electrònica, però, en la qual la tecnologia avança molt ràpidament, ens calen avenços tecnològics per ser plenament competitius. Hem identificat com a estratègic l'impuls d'un programa col·laboratiu que inclogui el desenvolupament tecnològic i les aplicacions conjuntes a la biologia, a la nanomedicina i als materials de la microscòpia òptica de superrresolució i la microscòpia electrònica.
El grafè i els materials 2D, un gran potencial per a la cooperació
El grafè constitueix un dels grans focus d'atenció de la comunitat investigadora i industrial de tot el món. No hi ha un material més fi, resistent, lleuger, flexible i bon conductor, i tot just comencem a albirar les oportunitats que ofereix en àmbits com la tecnologia, la medicina o l'energia.
El BIST vol abordar de manera multidisciplinària les aplicacions del grafè i els materials 2D (materials d'un àtom de gruix). Al BIST tenim investigadors que són referents internacionals en aquests materials i que treballen en àmbits tan diversos com la fotònica, l'espintrònica o els dispositius biomèdics. Barcelona pot ser un lloc de referència en la cursa per portar al mercat les aplicacions basades en aquests materials.
Una eina per a la recerca translacional
La revista Natural Chemical Biology defineix la biologia química com l'àmbit que combina les idees científiques i eines de la química, la biologia i altres disciplines afins per comprendre i manipular sistemes biològics amb precisió molecular. El BIST vol impulsar un eix de treball en biologia química (ChemBio) que tindrà com a objectiu estudiar i entendre problemes biològics mitjançant l'aplicació de tècniques i eines de la química. Aquest eix estarà obert a interactuar i col·laborar amb grups d'altres disciplines, com ara genetistes, biòlegs moleculars, bioquímics, biòlegs de sistemes i biòlegs sintètics, entre d'altres.
Algunes aplicacions d'aquesta disciplina són, entre d'altres, la mutagènesi dirigida d'enzims amb aplicació en catàlisi, l'estudi d'interaccions entre biomolècules o la síntesi total orientada a una diversitat de molècules semblants a productes naturals bioactius, per tal d'identificar nous tipus d'activitat biològica i noves molècules bioactives.
El BIST en xifres
La comunitat científica del BIST la formen al voltant d'un miler de científics, entre líders de grup, investigadors i estudiants de doctorat. Els centres del BIST tenen un pressupost global de més de 117 milions d'euros, repartits entre finançament basal (menys del 40 %), fons competitius (principalment europeus i de l'Estat espanyol) i fons privats.
Els ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC, corresponent a la sigla en anglès) són un dels principals indicadors d'excel·lència científica internacional. El BIST, amb el 0,81 % dels investigadors de l'Estat, aconsegueix el 15 % dels ajuts atorgats (a l'Estat), el 29 % dels aconseguits des de Catalunya i l'1,1 % del total dels europeus.
Pel que fa al nombre de publicacions a Nature Index, la base de dades internacional de referència, el BIST ha signat el 27 % dels articles publicats des de Catalunya i el 9 % del total de l'Estat espanyol. Tot i ser una nova institució, el BIST ocupa, en termes absoluts (i ponderació per impacte), la segona posició, per darrere només del CSIC (a l'Estat). Entre les institucions de recerca europees, sense comptar les universitats, se situa al novè lloc amb el mateix criteri.
L'excel·lència de la recerca del BIST queda patent en el percentatge de publicacions en revistes del primer quartil de Nature Index (Q1), que són més del 90 % (la xifra total de publicacions supera el miler). Aquesta és una dada especialment rellevant com a indicador de qualitat. Podem comparar amb el Massachusetts Institute of Technology - MIT (el 67,1 % de publicacions en Q1), la Societat Max Planck (74,2 %) o el Weizmann Institute of Science (80,5 %).
Si comparem la competitivitat dels investigadors principals (group leaders) del BIST amb altres centres de recerca internacionals, més del 40 % dels del BIST han obtingut ajuts de l'ERC, una xifra molt representativa si ens fixem en institucions internacionals de llarga trajectòria com el Weizmann Institute of Science, on el percentatge és del 44 %.
Des del BIST s'ha impulsat la creació de 18 empreses derivades (spin-off)
Contribuir a potenciar el paper de la ciència en la societat
El BIST té també com a missió fundacional contribuir a augmentar el coneixement científic al nostre país. En col·laboració amb membres del seu patronat i altres entitats, el BIST vol desenvolupar una agenda que inclogui la formació de formadors, campus científics per a joves i un seguit d'activitats que contribueixin a fer de la ciència i el mètode científic una peça clau en l'aprenentatge.